- Quins eren els trets ideològics fonamentals del franquisme?
El franquisme era un règim de partit únic, primer anomenat FET y de las JONS, i més endavant anomenat a grosso modo Movimiento Nacional. Per tant, era un règim on la democràcia parlamentària no existia; tot i que es van crear uns Corts i es promulgaven unes lleis (democràcia orgànica).
Un altre punt important era la concentració de poders en una única persona: el Caudillo, Generalísimo de los Ejércitos i Jefe del Movimiento.
Tot i que el 1945 es promulgarà el Fuero de los Españoles, no hi ha drets polítics, ni lingüístics ni culturals. Recordeu que fins el 1948 encara era vigent l'estat de guerra.
Era un règim que exaltava l'Espanya tradicionalista basada en la religió catòlica i i on prenen especial rellevància alguns fets i/o personatges històrics, com seria la batalla de Covadonga o els Reis Catòlics. Cal tenir en compte també la simbologia que utilitzava: l'àliga imperial i el "yugo y las flechas".
- Quins eren els pilars del règim? Explica'ls.
Els pilars del règim eren 3: l'exèrcit, l'Església Catòlica i el partit únic.
- l'exèrcit: és el que ha guanyat la guerra. Trobem molts militars en diferents càrrecs polítics. No oblidem que estem parlant d'una dictadura militar.
- l'Església Catòlica. Aquesta institució ajudarà en la creació del règim franquista, el legitima. El juliol de 1937 uns quants bisbes espanyols signen un manifest de suport a l'exèrcit franquista; anomenant a la guerra civil de "Cruzada Nacional". L'Església va donar suport al règim i a canvi va aconseguir un important poder social i polític.
- FET y de las JONS. El partit únic que es basava en bona mesura en les idees de José Antonio Primo de Rivera va posar les bases ideològiques del règim: no parlamentarisme, partit únic, no llibertat, control total dels mitjans de comunicació i una forta repressió contra els opositors. Així mateix pel control de la societat va crear diferents organitzacions com el Frente de Juventudes, la Sección Femenina, el Sindicato Español Universitario i la Central Nacional Sindicalista.
- Què va ser el Manifest de Lausana? Per què era important?
El Manifest de Lausana va ser un document del 1945 signat per Joan de Borbó, fill d'Alfons XIII, En aquest text es criticava el caràcter totalitari del règim franquista i es proposava un retorn a la monarquia.
Va ser important perquè s'hi proposava un retorn a un règim democràtic on es respectarien tots els drets i llibertats. Va ser una picada d'ulls als espanyols exiliats que esperaven un canvi de règim; en un context d'aïllament internacional per l'Espanya de Franco.
- Quina era la funció de les Corts durant el franquisme?
Les Corts franquistes no representaven el poder legislatiu com s'entén en un país democràtic, ja que tots els procuradors havien de ser addictes al règim i el poder legislatiu el tenia el propi Franco.
Per tant la seva funció era simplement presencial, per simular que Espanya tenia unes institucions de participació ciutadana, el que s'anomena la democràcia orgànica. Van ser creades el 1942, com un símil de les corts feixistes italianes.
- Quina importància va tenir el Congrés Eucarístic Internacional?
El Congrés Eucarístic Internacional es va celebrar a Barcelona el 1952. Va ser un esdeveniment que el règim franquista va aprofitar per mostrar la unitat de l'Espanya cristiana, en un moment on les relacions internacionals no afavorien al règim. Es va mobilitzar a molta gent perquè hi assistís com a públic i es van construir uns pisos pels immigrants que vivien en barraques. D'aquesta manera el règim franquista volia amagar la cruesa de la realitat, els afusellaments de presos polítics i el suport incondicional de l'Església espanyola en la repressió als vençuts.
- Què van ser els Pactes de Madrid?
Els Pactes de Madrid es van signar el 1953 entre el règim de Franco i els Estats Units, president Eisenhower. En aquests pactes s'establia que Espanya cedia territori per la instal·lació de bases militars nord-americanes (pàgina 322 del llibre)
- Per què la repressió era una necessitat política per al règim?
Perquè calia eliminar tota oposició. Per això es van promulgar unes lleis (Responsabilitats Polítiques i Repressió Contra la Maçoneria i el Comunisme) amb l'objectiu d'eliminar tots els possibles opositors. I tots els presos polítics eren jutjats per tribunals militars fins el 1963 (creació del TOP).
- Quina estratègia va seguir el règim franquista en matèria de política internacional durant la Segona Guerra Mundial?
En un primer moment Espanya es va declarar neutral, tot i que eren clares les simpaties que tenia per les potències de l'Eix.
A mitjans del 1940 quan les victòries de l'Alemanya nazi (França el juny) fan pensar que tot anirà bé per aquests països, Franco s'entrevista amb Hitler (Hendaia, octubre 1940) i amb Mussolini (Bordighera, febrer 1941) per pactar una entrada a la guerra, no es posen d'acord tot i que ara Espanya es mostrarà clarament a favor de les potències feixistes, ara es declara la no-bel·ligerància. I per tant s'enviarà material (tungstè) per ajudar a l'Alemanya de Hitler així com també voluntaris per lluitar contra el front rus (División Azul).
Quan la guerra comença a ser favorable pels aliats, 1943, el govern de Franco canvia d'estratègia i inicia un acostament al bàndol dels aliats. Ara es presentarà com el gran guanyador del comunisme. I es tornarà a la declaració de neutralitat. Els voluntaris espanyols tornaran i es començarà una política d'allunyament dels trets més feixistes, s'acabarà suprimint la salutació a la mà alçada, i es renovarà el govern. Els homes de la Falange perdran una mica de pes polític, cas de Ramon Serrano Suñer.
- Quin objectiu es perseguia amb l'autarquia?
La política d'autarquia volia fer d'Espanya un país autosuficient, de fet imita la política econòmica que va fer Adolf Hitler. Per això es va aïllar econòmicament a Espanya, es va substituir l'economia de lliure mercat per una d'intervencionista per part de l'Estat.
- Com va afectar la postguerra la vida quotidiana de les persones?
Sabem que la política d'autarquia no va donar els seus fruits, a més a més, ja durant la guerra hi havia racionament d'aliments, que va durar fins el 1952. Van aparèixer malalties com el raquitisme, per la manca d'aliments. A tot això s'hi ha d'afegir la repressió sistemàtica que es va fer sobre els vençuts. El primer franquisme (anys 40) va ser una època on la majoria de la gent vivia amb por, eren passius. Por per les delacions dels veïns que puguis tenir, por per si no vas a missa, por pel passat polític o cultural o social d'algun membre de la família, por perquè no saps res del familiar pres o exiliat, por per perdre la feina a la més mínima.
- Quina particularitat va presentar la repressió franquista a Catalunya respecte de l'exercida en altres territoris?
A Catalunya com a la resta de territoris que es van mantenir fidels al govern de la República la repressió política va ser sistemàtica. Recordeu què va dir Emilio Mola: cal sembrar el terror.
Ara bé, en el cas de Catalunya la repressió tenir una particularitat: el fet diferencial català. Catalunya havia recuperat el govern de la Generalitat i tenir un Estatut d'Autonomia, sabeu que tot això va quedar anul·lat. I llavors es va fer una bona política per eliminar el català i les tradicions catalanes, l'historiador Josep Benet s'hi refereix com a "genocidi cultural". Exemples:
- el català va ser prohibit fora de l'àmbit familiar. És a dir, tots els tràmits administratius es feien en castellà, l'ensenyament, la prèdica dels mossèns, tot era en castellà.
- es van retolar els noms dels carrers, ara tots els carrers d'Espanya eren iguals: Avenida José Antonio, Plaza de España, Avenida del Caudillo, ........
- es va depurar tots els funcionaris públics, van rebre durament els mestres. Molts d'ells van ser considerats no adients per desenvolupar aquesta tasca, alguns van ser convidats a deixar la feina i d'altres els van enviar a diferents destins dins la geografia espanyola. I aquí van arribar mestres provinents d'altres zones d'Espanya. No vol dir que no hi hagués mestres catalans, els que hi havia, la majoria, tenien molt clara la seva feina, calia espanyolitzar la mainada. Sí que hi va haver mestres, pocs, que d'amagat i amb la complicitat dels pares, feien classes en català.
- es va incautar tota la documentació de les administracions i organitzacions catalanes, així com també correspondència personal d'alguns intel·lectuals. Tota aquesta paperassa va ser traslladada a Salamanca, on es va crear el Archivo de la Guerra Civil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada