1.- Dades generals de l’obra
1.1 Identificació: Nom i autor (si en
té), tipus edifici (església, ajuntament, castell, palau,...), emplaçament.
1.2 Breu referència bibliogràfica de l’autor (si
hi ha)
1.3 Dates de la construcció i dades de
l’època que puguin ajudar a la comprensió de l’obra.
1.4
Estat actual de l’edifici; modificacions, ampliacions,...
Nom:
cúpula de Santa Maria del Fiore, la catedral de Florència
Arquitecte:
Brunelleschi, Filippo (1377-1446)
Dimensions:
114 m (alçada des de terra) x 41,7 m (diàmetre)
La
cúpula va ser construïda entre el 1418 i el 1446 per finalitzar la catedral de
Florència d’estil gòtic.
2.-
Anàlisi formal
2.1 Organització de l’espai; estudi de
la planta
2.2 Materials i sistema constructiu:
arquitravat/voltat, suports, cobertes, etc.
2.3 L’espai exterior: distribució dels
volums, façanes, relació amb l’entorn urbà.
2.4 Elements decoratius
El
sistema constructiu utilitzat és l’arquitravat i voltat.
Els
materials utilitzats són el maó, el marbre i la pedra.
Per
tal que la cúpula se sostingués per si mateixa i no calguessin bastides que
partissin de terra, Brunelleschi la construí concebent-la com una doble cúpula
amb un espai buit al mig, que fa que el pes total sigui menor i, en canvi, la
rigidesa continuï essent las mateixa que si fos massissa.
La
cúpula descansa sobre un tambor octogonal de pedra recobert de marbre. Com a
elements de suport directes de la cúpula exterior actuen, per a cadascuna de
les seves vuit cares, una combinació de fileres de carreus al tambor i dos
nervis interiors amagats; i a les arestes que es formen entre cara i cara una
sèrie de vuit nervis de quatre metres de gruix.
La
cúpula interior, esfèrica, és reforçada per nervis situats als angles i per
costelles horitzontals concèntriques.
Entre
ambdues cúpules hi ha un espai buit la finalitat del qual és alleugerir el pes
de l’estructura. Les dues cúpules estan unides per uns blocs de pedra situats a
la base.
La
cúpula de Santa Maria del Fiore és, en el fons, com una doble closca: una
d’interna – construïda amb maons i pedra – i una d’externa – recoberta de
teules vermelles i amb vuit nervis de marbre blanc – que presenta un aspecte
singularment esvelt pel seu perfil ogival i que s’alça damunt del tambor
octogonal que té una finestra circular a cadascuna de les seves cares.
Damunt
de la cúpula externa s’aprecia una llanterna, que fou ideada pel mateix
Brunelleschi – malgrat haver estat finalitzada després de la seva mort – i que
serveix tant per rematar la cúpula i allargar-la òpticament com per il·luminar
l’espai interior.
La
cúpula de Florència no és només un element cobertor de l’espai interior, sinó
també un element clau a l’exterior, fins al punt que la imatge de la ciutat de
Florència és dominada per la seva presencia.
3.- Anàlisi estilística i significació de
l’obra
3.1 Elements formals que es poden
considerar definitoris de l’estil.
3.2 Funció de l’edifici i la seva
relació amb la forma
3.3 Elements simbòlics en la distribució
de l’espai, la decoració, el lloc on s’ubica, etc.
3.4 Relació amb la cultura de l’època i
la personalitat de l’autor o de qui encarregà l’obra.
La
construcció sense bastides de fusta no era nova, però Brunelleschi hi va fer
una aportació totalment innovadora reinventant el sistema per tal d’aixecar la
cúpula sense necessitats de bastides i de manera que s’anés tancant a mesura
que s’alçava. Així cada tram finalitzat servia de base per a les noves
bastides.
Tant
Brunelleschi com, poc després, arquitectes com Michelozzo i Alberti barrejaren
el sentit de l’espai dels romans amb les aportacions locals proposades al
Baptisteri de Florència o al Palazzo Vecchio i adoptaren d’uns i altres
monuments allò que cregueren oportú per tal de crear nous models d’harmonia.
El
retorn al classicisme en l’arquitectura es féu des d’una postura eminentment
crítica que revisà tota la tradició i aportà solucions innovadores sorgides
d’una anàlisi acurada.
4.-
Valoració i conclusió
Situar
l’obra en el conjunt de la Història de l’Art. Establir possibles influències o
relacions formals o de significat amb altres obres conegudes. Importància de
l’obra com a referent per altres obres posteriors. Qualificar-la com a obra
clau d’un estil o època de la Història de l’Art o com una obra menor.
Després
de l’èxit assolit amb la construcció de la cúpula de la catedral de Florència,
aquest element es convertí en un distintiu de les esglésies renaixentistes.
Durant
gairebé cinc segles, els arquitectes tant d’Europa com d’Amèrica van reproduir
les solucions proposades per Brunelleschi i la seva concepció espacial a les
esglésies.
El
mateix Miquel Àngel en projectar la cúpula de Sant Pere de Roma afirmà,
reconeixent la mestria de la cúpula de Brunelleschi , que “volia fer la seva
germana més gran però no més bella”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada