1.- Dades generals de l’obra
1.1 Identificació: Títol, autor, datació
i lloc on es troba actualment.
1.2
Breu referència bibliogràfica de l’autor (si hi ha)
1.3 Descripció de l’obra.
1.3.1 Escultura de volum rodó (exempta) o relleu (alt relleu, mig
relleu, baix relleu, relleu enfonsat)
1.3.2 Material, mides i tècnica.
1.3.3 Tipologia (figura aïllada o grup, funerària, religiosa,
commemorativa..)
1.4
Estat de conservació (si és precís).
Nom:
La Pietat del Vaticà 1498-1499
Autor:
Miquel Àngel (1475 – 1564)
Localització
actual: Basílica de Sant Pere del Vaticà a Roma
Grup
d’escultura exempta, tallada en marbre de 1,74 m d’alçada x 1,95 m de llarg
L’any
1972 patí importants danys per culpa d’un vàndal i va haver de ser restaurada.
2.-
Anàlisi formal
2.1 Tècnica: talla, modelat, fosa, altres ...
2.2 Composició: repòs/moviment (recursos
emprats); espai, volum (relació amb el context arquitectònic o urbanístic)
2.3 Acabat: policromia, llum,
textures,..
2.4 Elements formals que permeten
identificar l’obra amb un estil o autor. Influències o relacions formals amb
altres obres...
La
composició forma un triangle quasi regular, tancat en si mateix. L’extraordinari
tractament del mantell de la Verge equilibra la composició i s’estén formant la
base del triangle.
La
Verge molt jove, segons la tradició iniciada en els segles XIII – XIV sosté,
sense esforç aparent, el cos inert del seu fill, que sembla mancat de pes,
ingràvid.
Els
cossos són figures perfectes, idealitzades i la textura polida i perfecta del
marbre transmet a la perfecció una sensació de proximitat i fins i tot es
produeix la impressió que, en tocar-los, se’n podria percebre la suavitat de la
pell.
3.- Anàlisi estilística i significació de
l’obra
3.1 Descripció dels elements
iconogràfics que hi ha representats
3.2 Interpretació iconològica: Què
significa allò que hi ha representat en relació amb la persona o institució que
va encarregar l’obra, amb el context sociocultural en que apareix (convé
relacionar-lo amb possibles fonts literàries, religioses o tradicionals) i amb
el paper de l’artista en la societat.
3.3 Relació dels elements formals i
significatius.
El
tema de la Pietat, la representació de la Verge amb el cos de Crist mort, era
habitual a Alemanya i França però a Itàlia no. Miquel Àngel té dues obres més
amb el mateix tema: La Pietat del Duomo i la Pietat Rondanini. L’artista
orgullós de la seva obra, la va signar a la banda que travessa el pit de la
Verge.
4.-
Valoració i conclusió
Situar
l’obra en el conjunt de la Història de l’Art. Establir possibles influències o
relacions formals o de significat amb altres obres conegudes. Importància de
l’obra com a referent per altres obres posteriors. Qualificar-la com a obra
clau d’un estil o època de la Història de l’Art o com una obra menor.
La
Pietat del Vaticà va consagrar com a escultor Miquel Àngel, que la va realitzar
quan només tenia vint-i-tres anys. Si les posteriors versions que va fer el
mateix Miquel Àngel de la Pietat destaquen per la increïble força expressiva,
aquesta primera interpretació transmet serenitat i equilibri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada