1.- Dades generals de l’obra
1.1 Identificació: Títol, autor, datació
i lloc on es troba actualment.
1.2
Breu referència bibliogràfica de l’autor (si hi ha)
1.3 Descripció de l’obra.
1.3.1 Mides; suport (mur, fusta, tela,...) i tècnica (fresc, oli, tremp,...)
1.32Tema (paisatge, retrat, pintura religiosa, mitològica,...)
figuratiu, abstracta.
1.4
Estat de conservació (si és precís).
Nom:
El naixement de Venus 1485
Autor:
Botticelli; Sandro (1444 – 1510)
Localització:
Galeria del Ufizzi. Florència
Tremp
sobre tela de 172 cm x 278 cm
El
tema és mitològic; capta el moment en què Venus, que acaba de néixer, arriba a
l’illa de Xipre, consagrada al seu culte. Venus es correspon a la deessa grega
Afrodita, i se l’associa amb la bellesa, l’amor, el ritme i el matrimoni.
2.-
Anàlisi formal
2.1 Línia i color i els elements formals
que se’n deriven: la llum, el modelat de les figures, els vestits, etc.
2.2 La composició; manera en que es
situen els diferents elements dins del quadre: perspectiva, tipologia
oberta/tancada, estàtica/dinàmica, moviment.
2.3 Elements formals que permeten
identificar l’obra amb un estil, època o autor.
La
pintura de Boticelli es basa en el predomini de la línia, la suavitat
cromàtica, una llum gairebé uniforme que il·lumina delicadament les figures, i
l’expressió dels sentiments.
L’escena
es desenvolupa en una costa idíl·lica sobre un fons blau verdós per les aigües
del mar i del cel. Sobre aquest fons pla les figures es perfilen nítidament,
com si fossin siluetes retallades.
La
fredor dels verds i blaus del fons se suavitza pel contrast amb les zones
càlides de tons rosats de les pells dels protagonistes i pels tons daurats dels
cabells i altres motius dispersos com les vores de les ulles i els joncs.
La
composició presenta a Venus en el centre amb un mar al fons, que no pretén ser
realista. Venus es representa damunt d’una petxina en la mateixa posició que
les estàtues gregues – amb la cama lliure contraposada a la que serveix per
sostenir-la. A l’esquerra, Zèfir i la ninfa Aura bufen i l’empenyen suaument
cap a la costa. A la dreta l’espera l’Hora primavera per tal de cobrir-la amb
un mantell florit.
Botticelli
demostrà un gran sentit de la proporció entre les figures i l’espai, i un ritme
lineal que reuneix figures i grups en
masses armòniques disposades en perfecte
equilibri.
3.- Anàlisi estilística i significació de
l’obra
3.1 Descripció dels elements
iconogràfics que hi ha representats
3.2 Interpretació iconològica: Què
significa allò que hi ha representat en relació amb la persona o institució que
va encarregar l’obra, amb el context sociocultural en que apareix (convé
relacionar-lo amb possibles fonts literaries, religioses o tradicionals) i amb
el paper de l’artista en la societat.
3.3 Relació dels elements formals i
significatius.
El
naixement de Venus simbolitza el misteri mitjançant el qual el missatge diví de
la bellesa fou atorgat al món.
La
Venus de Botticelli arriba a la vida i a la humanitat al damunt d’una petxina –
símbol de la fertilitat – envoltada d’una aura de misteri – ulls absents i
expressió distreta, concentrada en el seu món interior – i de símbols
relacionats amb l’amor – és roses, perfecta expressió de l’amor, amb la seva
bellesa i les seves espines – la garlanda de murta que llueix al coll l’Hora
significa amor etern.
A Botticelli li interessa ressaltar la bellesa com a valor espiritual,
no el realisme de la representació, en aquests sentit poques vegades
la pintura
ha estat més a prop de la idea de la bellesa com el rostre de Venus emmarcat
pels cabells moguts pel vent.
4.-
Valoració i conclusió
Situar
l’obra en el conjunt de la Història de l’Art. Establir possibles influències o
relacions formals o de significat amb altres obres conegudes. Importància de
l’obra com a referent per altres obres posteriors. Qualificar-la com a obra
clau d’un estil o època de la Història de l’Art o com una obra menor.
La
pintura deu a Botticelli que contribuís decisivament a acostar aquest art a la
realitat. Fins aquell moment els pintors situaven les figures per crear un
esquema perfecte i un disseny harmonic, però el problema sorgia quan en lloc de
situar els personatges sobre un fons d’or o sobre un fons decoratiu totalment
pla, que no tenia res a veure amb l’acció, es plantejaven d’integrar el
paisatge en el conjunt i dotar-lo de significació i perspectiva. Botticelli
aconseguí de resoldre de manera efectiva la perspectiva alhora que, per primera
vegada, tractà conjuntament les figures humanes i l’escenari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada